El projecte parteix del concepte de recuperar l’ànima de l’habitatge, de tornar al seu origen després d’haver estat transformada en galeria d’art: un contenidor diàfan, neutre, gairebé nu de memòria i desproveït de qualsevol element d’origen. Enfront d’aquesta condició abstracta, la intervenció proposa un retorn a l’essència, eliminant totes aquelles capes superposades en el temps.

Es van retirar els afegits acumulats, alliberant la base original fins a deixar-la neta i honesta. No es tractava només de restaurar, sinó de revelar: permetre que l’espai recuperés l’essència del lloc amb l’entorn adequat.

En un espai inicialment fosc, la llum es va convertir en matèria de projecte. A través de panells corredissos, els espais s’expandeixen o es recullen, obrint-se i tancant-se com a diafragmes que regulen l’amplitud i percepció dels espais entrellaçats. La llum no irromp; es filtra, llisca, modela les superfícies i acompanya segons el moment del dia.

L’elecció dels materials va ser essencial: matèries més naturals, tradicionals i nobles, disposades amb vocació atemporal.

La incorporació del mobiliari segueix el mateix criteri conceptual: peces que dialoguen entre si. S’entrellacen passat i present, per a potenciar aquesta sensació de desdibuixar el moment en el temps.