El projecte s’organitza entorn d’un eix de llum que es projecta cap a la mar. Aquest és l’espai que articula la comunicació, que es realitza en una zona gairebé exterior inundada de llum, filtrant-la cap als dos cossos clarament diferenciats que planteja el projecte.

Un cos més tancat i un altre obert, nítidament diferenciats, dialoguen entre si. Un, més hermètic i recollit, es replega sobre sí mateix; l’altre s’obre i inclina cap al paisatge, lliurant-se a les vistes i acollint la zona de dia.

La zona més privada es concep amb volums més tancats en sí mateixos amb una geometria molt clara, que es recolzen en el trasdós del mur. El seu caràcter introspectiu contrasta amb l’obertura de l’àrea comuna, generant una tensió equilibrada entre recolliment i expansió.

Les cobertes emmarquen les vistes a l’exterior marcant els límits.

La geometria és simple, el paisatge flueix a l’interior,

L’habitatge se situa en el paisatge sense voler cridar l’atenció amb clares referències a l’arquitectura popular de la zona, fractures, reculades… totes les peces de l’habitatge s’articulen de manera que totes elles disposen de la màxima il·luminació possible.

Per a preservar la composició, integració i adaptació a l’entorn natural, el projecte recorre als materials tradicionals de l’illa, reforçant així el vincle entre arquitectura i territori.